Centre de Documentació de La Sagrera - Història de la plaça dels Jardins d'Elx

El diumenge 25 de setembre de 1966, en el marc de les festes de la Mercè, es van inaugurar i beneir els Jardins d'Elx amb la presencia dels alcaldes de Barcelona (Josep Maria de Porcioles), d'Elx (Luís Chorro) i el de Cullera, que no se sap massa que hi feia en aquest acte. Destacaven les 30 palmeres plantades i un monòlit de pedra de la Dama d'Elx fet per l'escultor de Sant Pau de Fenollet, Ferran Bach-Esteve, que presidia un petit estany. Cal dir que paral·lelament a aquest fet i per acord de l'Ajuntament de l'època, suposem que en un gest mes d'agermanament amb la ciutat il·licitana, també un tram del carrer de Bofarull que anava del carrer Gran de la Sagrera al carrer Hondures, passà a anomenar-se carrer Ciutat d'Elx.

Era la primera urbanització d'un espai que havia passat de ser pràcticament un descampat entre el carrer Estévanez, ara Garcilaso - l'antic camí del Fondo de Sant Martí a Horta -, amb el tren que passava en superfície per l'actual Avinguda Meridiana i situat als afores del nucli antic de la Sagrera bastit al voltant del carrer Gran, amb la Plaça Masadas com el seu punt central, a ocupar poc a poc la centralitat d'un barri que anà creixent al batec de la industrialització i anà veient com al seu entorn es produïen al llarg dels anys canvis importants. Per a il·lustrar-ho millor, val a dir que quan s'estava buscant una ubicació per a construir l'església del Crist Rei, es volia situar dins del casc antic i es va estar mirant un espai que hi havia on després es va construir l'escola Joan XXII (ara Congrés Indians) , desestimant-se per massa car en favor d'un altre que estava als afores!!!, i és clar, era més econòmic.

Aquest procés de guanyar centralitat es va produint mica en mica, des de la benedicció de l'església del Crist Rei a l'any 1932, a l'arribada del metro a la Sagrera l'any 1954 (línia 1) i 1959 (línia 5). La transformació de la Meridiana amb el soterrament del tren a l'any 1948 i la conversió d'aquest lloc en una via rapida al 1959, la inauguració el mateix 1959 del Centre Parroquial del Crist Rei, l'aparició dels primers grans edificis a l'Avinguda Meridiana que anaren substituint poc a poc el paisatge, el creixement demogràfic de la Sagrera que desborda el seu casc antic, els diferents usos d'un edifici del carrer Garcilaso que va ser escola del Patronat de la Immaculada per la Preservació de la Fe, Hospital de la Magdalena per atendre la higiene de les prostitutes, fins a transformar-se al 1965 en l'Institut Guttman fins que a l'any 2002 comença el seu trasllat a nous equipmants a Can Ruti i que ara ha retornat al barri. Molts d'aquests canvis els anà veient convertint-se de descampat en camp de futbol de la S. D. Nevin, on hi jugaven entre d'altres l'equip de futbol de la fabrica química Nevín que estava a la part de dalt de la Meridiana i també el C. E. Sagrerenc.

Anecdòticament podem llegir al llibre de la història d'aquesta entitat centenària escrit per Juan Diego Ruiz Peralta, que donat que per entrar a l'església es tenia que creuar pel mig del camp, i que quan hi havia un casament o enterrament i coincidia amb un partit de futbol aquest es tenia que aturar perquè la gent pugues creuar pel mig i accedir al recinte religiós. Però com el barri llavors era molt més petit que avui i es coneixia gairebé tothom, el que es feia era que si havia aquests esdeveniments, es parlava amb la Junta Directiva i s'ajornava o s'avançava el partit.

Des d'aquesta primera urbanització a l'any 1975, durant molts anys va ser l'única zona verda del barri, fins a l'any 1982 en que justament es va inaugurar convenientment urbanitzada la Plaça de l'Assemblea de Catalunya, que temps enrere havia estat recuperada i arreglada popularment pel veïnat, que la va batejar com a Plaça de les Rates. A finals del mateix 1982, es va procedir a una nova urbanització de la Plaça Jardins d'Elx, doncs l'anterior havia sofert un procés de degradació, amb els cotxes envaint bona part de la seva superfície i un estany totalment degradat. La nova obra però, va estar plena de polèmica pel seu caràcter de plaça encimentada (plaça gris) amb escassa presencia del verd. Va desaparèixer l'estany i la Dama d'Elx i s'hi posà un riuet que es va eliminar per brutícia: aigües estancades i bassals continuats a la plaça pel seu recorregut. Mancaven jocs infantils, amb pocs bancs i de mala qualitat, donant lloc a una segona fase per tractar d'arreglar el que s'havia fet malament.

Però no es va acabar aquí la cosa i el 31 de gener del 2009 es va fer una nova reforma aprofitant la urbanització del nou eix configurat per la plaça, el carrer Garcilaso i el carrer Costa Rica - que a més comportà la desaparició del carrer Oliva - tot preparant el barri per la construcció de l'estació intermodal del TGV, de la que hores d'ara el mes calent esta a l'aigüera. En aquesta reforma es va restituir un bust de la Dama d'Elx, ara en pedra artificial fet per l'empresa d'Elx Piedra Artificial Blasco S.L. i tornant a coincidir a l'acte d'inauguració, sota l'aiguat que va caure aquell dia, els alcaldes de les dues ciutats, Jordi Hereu de Barcelona i Alejandro Soler d'Elx.

Al ritme de tots aquests canvis i des de la seva posició privilegiada, la nostra Plaça d'Elx, per alguns sagrerencs mes "antics" també coneguda com a "plaça de la missa" o "plaça de l'església", ha estat escenari de tota mena d'actes: festes majors amb la seva diversitat d'actes (pregons, balls, concerts, sardanes, etc) ha acollit la fira, actes solidaris, parades militars del destacament d'enginyers que estava estatjat a prop de l'estació de tren, processons, mítings polítics, etc... amb la curiositat de que durant molt de temps feu també la funció de pati d'algunes escoles del voltant que n'estaven mancades. També veié l'intent frustrat de constitució de l'assemblea de Catalunya el 23 de maig de 1971 a l'església del Crist Rei.

Podem dir que ha estat escenari i testimoni a la vegada del bategar constant d'un barri, que encara aspira a fer-lo espectador de molts altres esdeveniments, que facin palesa la voluntat dels sagrerencs d'expressar-se i ajuntar-se per celebrar i per reivindicar el que convingui.

Quim Terré

Història Història de la plaça dels Jardins d'Elx

Història
Història de la plaça dels Jardins d'Elx