CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE LA SAGRERA

Història
La Torre del Fang, entre la història i la llegenda

La Torre del Fang és un dels edificis més importants de Sant Martí de Provençals i el de més valor històric que hi ha a la Sagrera.

Malgrat que no es coneix la data de la seva construcció, l'edifici actual mostra dues parts d'èpoques diferents. Una erigida al segle XV i, la que ara és més visible, dels segles XVII i XVIII. Però són moltes les transformacions sofertes per la Torre del Fang des de que fou bastida inicialment, possiblement com a edifici principal d'una zona de conreu, degut a la seva proximitat privilegiada al Rec Comtal.

Com gairebé totes les masies que envoltaven la Parròquia de Sant Martí de Provençals, va acabar sent propietat de famílies de l'alta societat de Barcelona, que de vegades les utilitzaven com a lloc d'estiueig, lluny de les muralles barcelonines, on la vida era cada vegada menys còmoda i menys sana per l'increment de la població.

La façana nord, que ara dóna al carrer d'Espronceda, es va aixecar el segle XV amb maons lligats amb morter de fang, fet del qual probablement li vingui el seu nom.

La torre també va tenir un ús militar durant la Guerra de Successió Espanyola, quan els anys 1713 i 1715 va ser ocupada per les tropes borbòniques per a bombardejar Barcelona.

Les seves primeres dades enregistrades són de l'any 1851, amb motiu d'unes reformes d'engrandiment de la finca.

Però la construcció de la línia del ferrocarril i la seva posterior ampliació varen provocar dues expropiacions dels terrenys de la masia els anys 1852 i 1915, i aquesta darrera va crear una escletxa entre el barri de la Sagrera i la resta de Sant Martí de Provençals, una ferida que potser cicatritzi amb l'Estació de la Sagrera del TAV.

L'any 1922 finalitzà definitivament l'ús agrícola dels terrenys en ser comprats per "Fomento de Obras i Construcciones" per a instal·lar-hi oficines i aixecar instal·lacions per a la fabricació de materials de construcció.

El 1924 "Fomento" aconseguí que l'Ajuntament de Barcelona exclogués del Pla Cerdà els terrenys de la torre i, precisament allà, es varen fabricar i emmagatzemar les llambordes per a les calçades de l'Eixample barceloní.

L'any 1962 es va incloure en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de Barcelona.

La Torre del Fang es va restaurar l'any 1986 i s'hi instal·là l'Arxiu Històric Municipal del Districte de Sant Martí, ara traslladat a causa de les obres ferroviàries.

A tall de curiositat cal dir que la Torre de Fang és l'únic edifici de Barcelona per sota del qual passaran les vies del TAV sense haver-hi cap túnel.

Entre les llegendes relacionades amb la torre, destaca la de la princesa Dolça de Provença, de la qual segueix un resum de la versió de Joan Amades:

"Quan Ramon Berenguer es va casar amb la princesa Dolça de Provença, varen venir a viure a Catalunya seguits per un estol de cavallers provençals perquè la dama no enyorés la seva terra. El comte els concedí terrenys i propietats prop de la ciutat, a on estava la capelleta de Sant Martí, per això aquell indret prengué el nom de Sant Martí de Provençals. El comte construí una casa de camp situada prop del camí que avui mena de la ciutat a Montcada, i que s'anomena la Torre de Fang.

La dama provençal anava sovint a passar uns dies a la finca per a trobar-se més a la vora dels seus paisans i així viure a l'estil de la seva terra."

Però hi ha seriosos dubtes de que aquest sigui l'origen del topònim "Provençals", i que pot venir de molt abans: de l'època de la dominació romana.

Els romans anomenaven "ager provincialis" (camp provincial) a les terres properes a les seves colònies destinades a ús agrícola per a la provisió d'aliments. Molt probablement l'"ager provincialis" situat a la nostra zona fos l'origen del municipi de Sant Martí, i és possible que, a causa de la llegenda, el mot llatí "provincialis" evolucionés erròniament fins a "Provençals".

Joan Gironès

Centre de Documentació de la Sagrera
C/ Hondures 28 - Espai 30 - 08027 - Barcelona - Email: info@cendoclasagrera.com