CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE LA SAGRERA Logo Centre de Documentaci√≥ de la Sagrera.


INICI | BARRI | ACTUALITAT | CARRERS | HISTÒRIA | ARTICLES | IMATGES | ENLLAÇOS


Els terrenys de l'antiga "Pegaso"

Finalment, el Parc de la Pegaso


L’any 1982 es va fer un concurs per a seleccionar un avantprojecte del Parc Urbà de la Pegaso al que s’hi presentaren 4 treballs, que fou guanyat pel projecte dels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig, especialitzats en actuacions semblants com ara les del Parc d’Alella i el cementiri de les Roques Blanques al Papiol. Aquest avantprojecte rebé un seguit d’indicacions per part de la comissió de selecció. Els criteris generals es basaven en la desaparició de tots els edificis que composaven l’antiga fàbrica, tret del que forma la porta i té la seva façana al carrer Gran de la Sagrera, per la consideració que es tractava d’un barri excessivament edificat. L’edifici conservat en funció dels usos previstos (caserna de la Guàrdia Urbana i diversos serveis municipals) generaria molts moviments i activitats pròpies en els seus voltants i se'l dotà d’un entorn propi que evités incompatibilitats amb el parc i pogués servir per fer-hi activitats diverses a l’aire lliure. La resta del solar es divideix en dues zones que propicien usos diferents. Una de caire més recollit i íntim, de caràcter individual i anecdòtic, i l’altra més oberta i més propícia per a usos multitudinaris, definint així uns criteris d’utilització de l’espai amb formes col·lectives i individuals segons el lloc triat. Un jardí i una arbreda que s’obre cap el carrer Dublín i que serveix de comunicació entre la Sagrera i Sant Andreu, permetent quantes activitats s’hi vulguin desenvolupar. A la zona del jardí s’hi accedeix per un passeig, peça fonamental amb diferents altituds i nivells, que s’estén des de l’embarcador al carrer Portugal i continua cap el seu punt més alt al final del carrer.


Pont sobre el llac del Parc de la Pegaso.

Ell Parc de la Pegaso
Foto: By Canaan (Own work) Wikimedia Commons

Un fil d’aigua que sinuosament s’estreny i s’eixampla separa l’arbreda del jardí, oferint diferents visions de les dues parts, i que és canal o riu segons la part des de la que s’observi. La remor de l’aigua aporta, la sensació de frescor, separant, però també creant, la sensació de més espai a causa pels seus meandres, dels 3 ponts que la travessen i les barquetes. El jardí presenta una vegetació exuberant, amb predomini de la fulla perenne i dels arbres de flor, que contrasta amb la regularitat de la plantació de plàtans de l’arbreda, tal com els jardins xinesos recorden la teoria de que l’Univers consta de dues coses: el repòs (ying) i l’acció (yang).

S’hi poden trobar acàcies, cedres, lledoners, xiprers, eucaliptus, xicrandes, llorers, magnòlies, palmeres datileres, pins pinyers, desmais, plàtans d’ombra, pollancres, alzines, desmais, oms de Sibèria, etc.

Un cop travessada l’avinguda que connecta el carrer Portugal amb el carrer Dublín, s’accedeix a una petita plaça porticada, a una pista poliesportiva i a una zona de jocs per a la mainada. El tancat del parc es farà d’una forma característica i inèdita, reproduint l’horitzó fabril dels barris que l’envolten. És la imatge del Parc cap a la ciutat, no n’hi ha cap altre que s’hi assembli.

Inicialment s’havia de construir un pàrquing a la zona d’entrada que finalment es va descartar per problemes en el subsòl.

Finalment el conjunt es va inaugurar el 8 de novembre de 1986 amb la presencia de l’alcalde de la ciutat Pasqual Maragall; el cost fou de 550 milions de ptes. i la superfície urbanitzada de 40.260 m2 i al mateix temps es van urbanitzar les places de Nadal i Pare Manyanet. Gairebé un mes després, el 18 de desembre es van inaugurar els locals de l’Associació de Veïns dins mateix del Parc. Al 1991 es va fer la fase d’accés del Parc Urbà pel c/ Monlau.

Des d’aleshores fins ara s’han fet d’altres actuacions, com per exemple tancar una part del parc i deixar-ne una altra part de pas permanentment oberta, que tracten d’anar encaixant la seva fesomia i prestacions amb els condicionants derivats d'una utilització poc adient per part d’alguns usuaris i també per la pròpia obsolescència deguda al pas del temps i unes expectatives, no assolides, d’alguns dels reclams que oferia aquest parc.

<Adéu als automòbils i lluita veïnal

Tornar

 


Centre de Documentació de la Sagrera
C/ Hondures 28-30, - La Nau Ivanow - 08027 - Barcelona - Email: info@cendoclasagrera.com