CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE LA SAGRERA Logo Centre de Documentaci√≥ de la Sagrera.


INICI | BARRI | ACTUALITAT | CARRERS | HISTÒRIA | ARTICLES | IMATGES | ENLLAÇOS


Els terrenys de l'antiga "Pegaso"

Adéu als automòbils i lluita veïnal


L’any 1970 l’empresa decideix traslladar la factoria a la Zona Franca, de manera que quedaven disponibles 8 hectàrees de la fàbrica sagrerenca, que desprès de l’aprovació del Pla Parcial el 9 de juliol de 1970 per part de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, es repartirien de la següent manera:

1 – Tres hectàrees i mitja, com a zona verda, que passarien a l’Ajuntament.

2 – Una hectàrea i mitja destinades a zona verda d’ús públic.

3 – Una zona residencial amb blocs de 12 i 14 pisos que ocuparia 3,2 hectàrees i que ENASA va vendre a CEVASA (Constructora Española de Viviendas de Alquiler S.A.) per 270 milions de pessetes.

La primera controvèrsia va néixer arran de la zona cedida com espai verd d’ús públic que en realitat va ser venuda per ENASA a CEVASA i que aquesta última va cedir lliurament a canvi de l’autorització per a incrementar l’alçada dels edificis per sobre del que estava autoritzat a l’època. Tot plegat va suposar que el primer que es va construir foren els habitatges i amb ells arribaren uns quants milers de ciutadans a viure a una zona en la que es va accentuar la mancança ja existent de tot un seguit de serveis i equipaments.


Els futurs terrenys del Parc Pegaso a la dècada de 1980.

Els terrenys del Parc de la Pegaso a la dècada de 1980
Foto: Centre Documentació la Sagrera

Les prioritats més inajornables portaren a que les associacions de veïns de la Sagrera i de Sant Andreu, davant de l’esgarrifosa manca de places públiques escolars, endeguessin moltes mobilitzacions i actes populars per a aconseguir la construcció d’una escola, entre els que cal destacar la primera manifestació legalitzada en aquest país, com van ser a la pràctica les cercaviles reivindicatives pels carrers de la Sagrera i de Sant Andreu el 19 de març del 1975 a l’anomenada “Diada del nen sense escola”, en la que es transportà la maqueta de la nova escola. Tot plegat va concloure a l’any 1977 amb la inauguració de l’escola de primària Príncep de Viana, popularment coneguda com Escola Pegaso, avui en dia segregada en dos centres, un de primària, l'Escola Pegaso, i un de secundària, l'Institut Príncep de Viana.

A partir d’aquell moment els ulls dels veïns es giraren cap a la consecució d’un altre objectiu: una gran zona verda.

El conveni signat el 1974 entre l’Ajuntament i ENASA en el que s’acordà que cada 4 anys l’empresa deixaria lliure 1 hectàrea de terreny (1979-1983-1987) i l’Ajuntament des del 75 li abonaria uns 8 milions de pessetes anuals durant 12 anys, però aquest termini va ser avançat per ENASA que a l’any 1982 volia desfer-se de tots els terrenys a canvi de cobrar la resta d’anualitats.

<De la 'Hispano-Suiza' a la 'Pegaso'

Tornar

Finalment, el Parc de la Pegaso>


Centre de Documentació de la Sagrera
C/ Hondures 28-30, - La Nau Ivanow - 08027 - Barcelona - Email: info@cendoclasagrera.com