Centre de Documentació de La Sagrera - Imatges - Exposició fotográfica del carrer Martí Molins

Entre 1882 i 1886, en plena expansió industrial i amb una forta demanda de mà d'obra, s'accelerà el creixement urbanístic de la Sagrera, que fins aleshores s'havia articulat a l'entorn de la carretera de Ribes (ara carrer de la Sagrera).

Es produïren canvis en la configuració de la trama urbana per a poder cobrir les necessitats d'habitatges i s'obriren carrers nous com ara Oliva, Santa Eulàlia (Mossèn Jaume Juliana), Puríssima Concepció (Monlau), Sant Antoni (Portugal), Pacífic i Santa Amàlia (Martí Molins). L'ampliació del barri es va desenvolupar a prop de la plaça Masadas i els nous carrers s'orientaven cap a la muntanya.

A la Guia de Sant Martí de Provençals de 1888, quan encara era un municipi independent i la Sagrera un dels seus barris, hi trobem el carrer de Santa Amàlia. S’hi entrava pel carrer de la Sagrera i anava a parar a una zona despoblada que, de ben segur, començava a l'alçada del que ara és el carrer Vallès i Ribot. El 17 de març de 1908 canvien el nom de Santa Amàlia pel de Martí Molins. Tanmateix, com sempre, la memòria popular es manté viva durant molt de temps i ha continuat fent servir aquell nom per referir-se a la gent que hi vivia ("En Miliu de Santa Amàlia"). L'edifici característic durant aquest procés era la casa d'un sol cos, de planta baixa i dos pisos.

El carrer Martí Molins ha estat una via cèntrica del nucli antic de la Sagrera, connectat al carrer principal (La Sagrera) i a la plaça de l'església, a prop del mercat vell (que ja no hi és) i amb pas cap a la Meridiana. Els seus veïns sempre han tingut un tarannà associatiu que manifestaven en les festes de carrer, ben vives durant molts anys, fins que al començament de la dècada dels 60 es van deixar de fer.

Aquest carrer també acull, al número 29, un espai amb usos diversos al llarg del temps. Va ser local dels carlins i escola de nois dirigida per Miquel Tejedor (entre setmana hi havia escola i el cap de setmana activitats de Casal). Més endavant, el va adquirir l'empresari de cinemes Joan Reverter per establir-hi un cinema, anomenat oficialment l'Imperial i popularment La Barraca. S'hi feien sessions els dissabtes i els festius.

Durant la Guerra Civil es va col·lectivitzar per la CNT, i després de la guerra la família Reverter va tornar a recuperar la titularitat i va reprendre les projeccions el 25 de març de 1939, amb les pel·lícules “39 Escalones” i “Estrictamente confidencial”.

Va mantenir el nom oficial de l'Imperial, tot i que les autoritats competents li van fer canviar el nom, ja que tot el que es referia "al Imperio" era patrimoni exclusiu de l'Estat. Els propietaris tenien una altra sala, el Cinema Martinenc, i es passaven les mateixes pel·lícules en tots dos. Un treballador duia les bobines de les pel·lícules d'un cinema a l'altre en una moto amb sidecar.A la fi dels 60, no va poder resistir les primeres onades de destrucció de la xarxa de cinemes dels barris i va tancar.

Anys després, l'Associació de Veïns de la Sagrera i el Secretariat del Congrés de Cultura Catalana, amb el suport molt especial dels veïns del carrer, el van reivindicar com Ateneu Popular. La campanya va durar quatre anys, i el gener de 1978 s'hi van fer unes jornades memorables: es va cobrir el carrer Martí Molins com un gran envelat, a tall d'homenatge a les enyorades festes de carrer. Centenars de veïns i amics d'altres barris van assistir als actes i van fer costat a la reivindicació. Gràcies a això, el mateix any, l'Ajuntament va comprar l'edifici. El 1981 s'inicià la construcció i a la Festa Major de 1982, ara fa 40 anys, va ser inaugurat oficialment el Centre Cívic.

IMATGES Exposició Fotogràfica del Carrer Martí Molins

IMATGES
Exposició Fotogràfica del Carrer Martí Molins