CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE LA SAGRERA Logo Centre de Documentació de la Sagrera.


INICI | BARRI | ACTUALITAT | CARRERS | HISTÒRIA | ARTICLES | IMATGES | ENLLAÇOS



Carrers - El Barranco del Hambre
6-Festes del carrer i altres records


La festa de carrer del passatge Coello.

Festa de carrer del passatge Coello
Foto: Centre Documentació la Sagrera

A l'any 62 també hi va haver la famosa nevada; els veïns, tement que la neu acumulada als terrats enfonsés les cases, es va dedicar a llençar-la al carrer, on el nivell de la neu va arribar a límits mai vistos des d'aleshores.

Tornem enrere en els records de la Conxita i ens trobem amb les festes del carrer (abans no hi havia Festa Major de la Sagrera com a barri, cada carrer celebrava la seva); la del passatge Coello era de les més sonades, potser la millor de tot el barri; persones humils s'organitzaven per a engalanar el carrer i muntar un seguit d'actes que al principi duraven un cap de setmana i van acabar abastant 10 dies, sempre al mes d'agost, abans de la Festa Major de Gràcia, perquè molta gent "hi pujava" també a divertir-se; les festes van durar entre l'any 45, com a mínim, i l'any 57; per a finançar-se, els veïns aportaven una pesseta setmanal durant tot l'any, i la gestió de la festa estava a càrrec de la Comissió de Festes corresponent.


La festa de carrer del passatge Coello.

Festa de carrer del passatge Coello
Foto: Centre Documentació la Sagrera

Hi havia tots els additaments d'una festa, música i balls sobretot (el del fanalet, el del ram, el de la toia); hi havia un ambient molt familiar, perquè les famílies dels veïns hi venien a passar les festes, a reunir-se i a passar-s'ho be; d'aquella època va quedar el costum de "prendre la fresca" al carrer els vespres al passatge Coello, que ha durat fins fa pocs anys (encara hi ha gent que ho fa).

El passatge Coello estava, com molts carrers de Barcelona aleshores, sense asfaltar; un article il·lustrat del Mundo Diario el va qualificar com "la calle del chocolate", fins que es va asfaltar l'any 1973; això va comportar més trànsit, automòbils aparcats, i la transformació d'un carrer de poble en una via urbana qualsevol.

Abans d'asfaltar-se hi havia hagut un mínim de 5 plàtans molt grans; els bars posaven a l'estiu taules a sota l'ombra de les seves fulles, deixant només un petit pas per als escassos cotxes que hi passaven.

Finalment cal esmentar els safareigs públics que estaven a un enorme sot que ara ocupa el pàrquing lliure del davant de l'Escola El Sagrer; les cases tenien safareig a l'eixida, però les famílies eren nombroses i el petit safareig no donava abast, havent de recórrer al públic; hi havia enormes bases d'aigua on s'hi rentava la roba; no es cobrava res per l'ús de les instal·lacions, només pel lleixiu: el primer dia s'anava i es posava la roba en lleixiu, i al dia següent s'esbandia la roba i es portava a casa per a ser estesa; hi havia dones a la zona que es dedicaven a fer aquesta feina; un fet que no hem pogut confirmar, però sí que existia a uns altres safareigs públics del carrer Monlau, és que hi havia una pica específica per a la roba i llençols dels difunts.


La festa de carrer del passatge Coello.

Festa de carrer del passatge Coello
Foto: Centre Documentació la Sagrera

El cinema de la zona era "La Barraca" (de nom oficial Cine Imperial, al lloc on ara està el Centre Cívic del carrer Martí Molins); allí hi havia "el cacahuetero", sobrenom que indica clarament quina era la seva activitat; per anar a cinemes més luxosos calia acostar-se a Sant Andreu, sobretot al Cine Odeón (al carrer Nadal cantonada Fabra i Puig, on ara hi ha un mercat) el de més prestigi de la zona, i al Recreo, al carrer Gran de Sant Andreu, on en el descans entre pel·lícules es feien "varietés".

La majoria de gent naixia a casa seva, assistits per la llevadora de torn, sense la presència del metge (el Dr. Gispert era el que atenia a la majoria de sagrerencs); el recopilador d'aquesta conversa s'honra d'haver nascut al "barranco l'hambre", a una casa que encara perviu.

"La del moño gordo", "el alcalde", "la chacha Juana", "el Chumendi", "la del palo", "el drapaire", "el zapatones", "el barbero", "el follón"... malnoms d'una època que... va ser millor? El sobrenom de "el barranco l'hambre" sembla indicar que no; hi havia més tracte entre els veïns, però també menys intimitat, més conflictes entre conveïns, discussions sonores i cridaneres... Què n'opina la Conxita Meca? Per la nostra conversa, deduïm que una mica de tot.

Joan Gironès Pau


CAPÍTOLS



Centre de Documentació de la Sagrera
C/ Hondures 28-30, - La Nau Ivanow - 08027 - Barcelona - Email: info@cendoclasagrera.com