CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE LA SAGRERA Logo Centre de Documentació de la Sagrera.


INICI | BARRI | ACTUALITAT | CARRERS | HISTÒRIA | ARTICLES | IMATGES | ENLLAÇOS



Carrers - El Barranco del Hambre
5-Edificis del passatge Coello


Veïns del passatge Coello.

Veïns del passatge Coello
Foto: Centre Documentació la Sagrera

La Conxita va ser batejada a l'església del Fondo de Sant Martí, ja que la parròquia del Crist Rei encara estava en construcció (la primera pedra es va posar el 23 de març del 1924, i la benedicció va tenir lloc el 22 de maig de l'any 1932); recorda que els veïns de la zona no participaven de les activitats de la Parròquia, només en casos concrets com la Setmana Santa.

La Conxita Meca va estudiar a "les Monges" del carrer Gran; allà hi havia una gran distinció entre classes socials en funció de la quantitat que pagaven; entraven per portes diferents i a les aules es col·locaven unes a banda de les altres, separades per un passadís on es situava un paravent per tal que no es veiessin entre elles durant les classes. Ella va fer la primera comunió a la capella del col·legi.

Altre cas curiós era l'antiga numeració de les cases del passatge Coello, que estava al voltant del número 600, sense que ningú de l'època s'expliqués això; abans el passatge Coello donava a la Meridiana, per un camí que passava entre els horts donant moltes voltes i que es bifurcava: un camí portava cap al Clot, i l'altre cap a l'Hospital de Sant Pau, però en cap cas era la continuació de cap dels carrers de l'Eixample barceloní (un mapa actual ho pot corroborar). El passatge Benito Puig, sortia a la Meridiana, i després de la primera urbanització de l'Avinguda s'hi pujava per unes escales molt dretes. El passatge Dr. Torres s'obria a la Meridiana per un solar on ara està la pista de bàsquet del Institut Guttmann.

Moltes cases tenien bestiar a casa, perquè la majoria d'habitatges tenien eixida posterior; hi havia conills i gallines, normalment per a consum propi; la mateixa Conxita Meca tenia gall d'indis, per això al seu pare li deien "el de los pavos"; el seu pare era policia, i quan als seus companys els hi deia que vivia a la Sagrera, ningú sabia on parava això; era un suburbi entre el Clot i Sant Andreu, separat de la resta de Sant Martí de Provençals per horts, masies i descampats. A ell li agradava molt el camp, i allà hi tenia totes les possibilitats ja que en realitat era una zona semi-rural.

Un edifici singular de la zona és el que ara ocupa l'Institut Guttmann; abans de la guerra havia estat un col·legi de monges; posteriorment es va convertir en un hospital per a les "dones de la vida" que havien contret alguna malaltia venèria; aleshores se'l va conèixer amb el nom de "las Madalenas" (tot i que se suposa que volien dir "las Magdalenas", per la figura bíblica de Santa Magdalena); les dones vivien en un règim semi-penitenciari i van haver-hi molts intents de fuga, fins i tot per les parets que donen a les eixides posteriors del passatge Coello.

Al cap dels anys es va tancar i va restar buit; només hi vivia un matrimoni que tenia una certa cura de l'edifici, fins que a l'any 1962 va ser el destí de moltes famílies que es van veure afectades per les riuades del Besòs; tot i que vivien en unes condicions infrahumanes (especialment en l'aspecte sanitari) hi havia famílies que tenien un alt poder adquisitiu; els comerços del barri van fer molt de negoci amb aquella gent que pràcticament no es va relacionar amb la resta del veïnat; finalment van ser ubicades a uns habitatges de la barriada del Besòs i l'edifici tornà a restar buit, fins que s'hi ubicà l'Institut Guttmann, que va rehabilitar l'edifici i el seu entorn.


CAPÍTOLS



Centre de Documentació de la Sagrera
C/ Hondures 28-30, - La Nau Ivanow - 08027 - Barcelona - Email: info@cendoclasagrera.com