CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE LA SAGRERA Logo Centre de Documentació de la Sagrera.


INICI | BARRI | ACTUALITAT | CARRERS | HISTÒRIA | ARTICLES | IMATGES | ENLLAÇOS



Carrers - El Barranco del Hambre
4-Comerços, oficis i negocis


Gegants al passatge Coello.

Gegants al passatge Coello
Foto: Centre Documentació la Sagrera

Va arribar a haver-hi tres bars: el d'en Juan "El Drapaire" al número 34, local encara existent però tancat des de fa anys després d'un incendi quan ja era un 'pub'; també existeix encara el local del Bar Burgalés, propietat del Sr. Máximo Mayuelas, ara destinat a habitatge; i finalment un bar ja desaparegut que estava al lloc on ara hi ha un bloc de pisos a la banda dels números senars; era un bar bodega de la "Chacha Juana", una senyora que també venia el que ara se'n diuen 'chuches' per als nanos, però adaptades a l'època; la "Chacha Juana" no sabia ni llegir ni escriure però sabia perfectament les quantitats que li devia cada persona amb un sistema propi de zeros i ratlletes escrits amb guix al darrera de les botes de vi: era la seva comptabilitat personal. El net d'aquesta senyora era un transportista al que anomenaven "en Chumendi" (es deia Juanito).

Del passatge Coello, sorgeixen encara tres petits passatges sense sortida (als números 36, 38 i 44) on hi havia hagut petites indústries (torner, foneria, serralleria...) combinant-se amb cases particulars; avui estan gairebé inhabitats.

Hi havia altres dos negocis ben peculiars: una peixatera que repartia la seva mercaderia pel barri amb un carro tirat per un ase, i una torradora de cigrons, a la cantonada del passatge Coello amb el carrer Garcilaso, on ara hi ha un solar tancat fent paret amb l'Institut Guttmann; el propietari, en Geromo (germà de la "Chacha Juana"), a més a més de vendre cigrons torrats en "paperines" als nanos del barri, també els repartia amb un carro a cavall, que guardava al solar de davant de casa seva, on ara hi ha un pàrquing salvatge. Val a dir que aquest dos comerciants per la nit entraven el bestiar (ase i cavall) a casa seva per por a que se'ls furtessin, i compartien la llar amb ells.

Però més curiosos encara eren els oficis de dues dones (silenciarem els noms perquè encara tenen familiars directes vius) que es dedicaven a prestar diners i a l'estraperlo.

Una tenda de queviures, al passatge Coello cantonada amb Costa Rica (local enderrocat al febrer del 2002), va ser regentada durant molts anys pel Sr. Benjamín. Era el típic 'colmado' de barri, on s'hi venia gairebé de tot.

La Conxita ens parla de venedors ambulants que periòdicament passaven pel carrer: "El Barquero", que venia perfums; un altre que venia xanguet: "el peixet de la truita"; i un tercer que venia dolços i 'pirulís' amb la cançoneta de "pirulí de La Habana, que se come sin gana".

També hi passava cada dia el carro a cavalls de l'escombriaire, del "barrendero", i a l'estiu un camió que transportava barres de gel i les venia tallant-les a la mida sol·licitada, per a les primeres neveres que encara no anaven amb electricitat.

La mateixa Conxita hi tenia un negoci propi: exercia de perruquera a la seva casa de planta baixa del passatge Coello, just a on ara hi ha les escales que porten des del carrer Hondures cap al Metro; allà pentinava a gent de totes les classes socials, però recorda especialment quan venien les noies que assistien a les festes de Cal Gerré (que de casal catalanista i popular abans de la guerra, havia passat a tenir un cert to elitista); sembla ser que es preparaven a consciència, sobretot quan es feia el concurs de Miss Sagrera, títol que en la seva primera edició va ser concedit a la Srta. Pilar Marín, més tard esposa d'en Munné, jugador del Sant Andreu, i mare d'en Pep Munné, el popular actor sagrerenc (que també va arribar a jugar a la U.E. Sant Andreu).


CAPÍTOLS



Centre de Documentació de la Sagrera
C/ Hondures 28-30 - Espai 30 - 08027 - Barcelona - Email: info@cendoclasagrera.com