CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE LA SAGRERA Logo Centre de Documentació de la Sagrera.


INICI | BARRI | ACTUALITAT | CARRERS | HISTÒRIA | ARTICLES | IMATGES | ENLLAÇOS



Carrers - El Barranco del Hambre
3-Les fàbriques de la zona


Xicalla al passatge Coello.

Xicalla al passatge Coello
Foto: Centre Documentació la Sagrera

Molta gent treballava a les empreses de la zona, principalment a la ja esmentada fàbrica de barrets situada al carrer de Garcilaso fent cantonada amb el carrer Gran, Valeri Ricci, empresa italiana que va portar tècnics d'aquell país, fet que encara es nota a la guia telefònica de la Sagrera amb força cognoms italians (la família Luccheti és potser l'exemple més popular avui en dia).

Una altra empresa era Can Fuig, al carrer Garcilaso tocant al carrer Vallès i Ribot, al costat d'una antiga vaqueria que ara és un solar; quan la guerra es va dedicar a fabricar granades i bombes de mè, raó per la qual fou bombardejada en una ocasió per l'aviació franquista; posteriorment es va reconvertir per a indústria de pau. La majoria de bombes que van caure a la zona buscaven l'antiga Hispano-Suiza (que després va ser la Pegaso), on s'hi fabricaven avions per a l'exèrcit republicà.

Altres empreses on treballava gent del sector eren Can Sert, La Española i La Nevín.

La Conxita recorda les sirenes de les fàbriques, i era capaç de distingir les unes de les altres pel seu to diferenciat; les sirenes marcaven les hores del dia més encara que les campanades de l'església del Crist Rei; per altra banda era una mostra de que molts treballadors d'aquestes empreses vivien al mateix barri: a l'hora dels canvis de torn, tocaven tres senyals (com als teatres) per tal que els treballadors s'anessin preparant i no arribessin tard a la feina; molts treballadors d'altres barris es desplaçaven a la Sagrera amb un tramvia que baixava pel carrer Garcilaso des de "els quinze" (la cruïlla entre el passeig Maragall i l'avinguda de Borbó) fins a la caserna dels bombers del carrer Gran de la Sagrera.

Al mateix passatge Coello hi havia dues indústries: la foneria d'alumini de la família Vendrell, que va funcionar fins a l'any 1965, i una fàbrica anomenada "els plàstics", propietat del Sr. Vicente Calvo, que primer elaborava endolls i peces de baquelita, però que amb l'aparició del plàstic va començar a fabricar peces i motlles per a aquest material (el Sr. Calvo va ser el primer en tenir aparell de televisió a aquella zona).


CAPÍTOLS



Centre de Documentació de la Sagrera
C/ Hondures 28-30 - Espai 30 - 08027 - Barcelona - Email: info@cendoclasagrera.com