Centre de Documentació de La Sagrera

Va néixer a la Sagrera i va morir a Sant Andreu i entre aquests 2 barris va transcórrer la seva vida gairebé en totes les seves vessants.

La familiar: els primers anys a l’hostal la Fontana, negoci que regentaven els seus pares (un edifici ja enderrocat al carrer Gran de la Sagrera al costat de l’actual caserna de la Guardia Urbana), després a un altre habitatge del mateix carrer Gran, i més tard, ja casat, al carrer Portugal i finalment de nou al carrer Gran de la Sagrera. Va tenir 3 fills: 2 nois i una nena que va morir quan tenia 3 anys.

La laboral, que es va reduir a dos llocs: la fabrica Sagués, S. A., on hi treballà des del 1936 fins el 1949, i la ENASA, on hi va entrar l’any 1949 fins que es va jubilar l’any 1971.

La seva gran afecció, o més que això, el que hauria pogut ser la seva Pere Terré. veritable professió si l’època hagués estat una altra i hagués pogut gaudir de la sort i de les oportunitats que no va tenir: la música. Va estudiar la carrera de violoncel·lista i posteriorment alternà aquest instrument amb el piano. Amb el violoncel participà en molts concerts i oficis religiosos. Fou un dels fundadors de l’Associació Musical del Districte IX, desapareguda desprès de la guerra civil, on va ser primer violoncel·lista de la seva orquestra. Com a pianista amenitzà moltes tardes de cinema mut al també desaparegut Cinema Odeón, al xamfrà del carrer Nadal amb el Passeig de Fabra i Puig. Fundà una orquestra l’any 1930 – una gran part dels seus integrants vivien pels voltants – que s’anomenà Orquestra Domenech (el seu segon cognom) i que va durar fins l’any 1976. Quaranta-sis anys en els que moltes generacions, no ja de sagrerencs i andreuencs, sinó de gent de tot Barcelona i de moltes vil·les i pobles de Catalunya, ballaren al seu compàs. També fundà una orquestra a l’empresa ENASA (l’Orquestra Pegaso) dins de les activitats socials i culturals que allà s’endegaven. Compositor de pas-dobles, valsos, tangos, boleros, etc., també ho fou de sardanes, entre les quals cal destacar “Maig”, “La Font de la Rambla” (dedicada a la font que encara hi ha avui al carrer Portugal cantonada amb Antonio Ricardos), “Sagrerenca”, “Les Filatures”, etc.

Va ser un gran afeccionat a l’esport i sobretot al futbol. La U. E. Sant Andreu li concedí la Insígnia d’Or i Brillants pels més de 50 anys com a associat, en els quals col·laborà activament amb els seus directius i fins i tot composà un himne del club.

Gran impulsor i difusor de la cultura catalana, participà de molt jove en penyes i tertúlies de gent amb inquietuds que donaren lloc a dues revistes importants en el seu moment: L’Andreuenc a Sant Andreu de Palomar (1931-32) i l’Enllà a la Sagrera (1933-36) on va escriure gran quantitat d’articles, tenint al seu càrrec les seccions de música i esports.

Pere Terré. Col·laborà amb el moviment Mutualista, sent un dels impulsors del Centre Auxiliar de “La Luz Andresense”, a on ocupa el càrrec de Comptador a la seva Junta.

Un cop jubilat va fer-se soci del Casal d’Avis de Sant Andreu a on endegà una activitat constant que el portaren a ser escollit president per majoria absoluta en totes les eleccions democràtiques a les que es va presentar, ocupant aquest càrrec des de l’any 1973 fins al 1991, quan les forces ja el van abandonar i va ser anomenat, en un homenatge popular que se li va tributar el 9 de desembre del 1991, President Honorífic. La rondalla, la coral, les excursions, els campionats de jocs de tala, una orquestra (no podia faltar), les festes, els festivals, l’atenció humana als jubilats malalts o amb problemes, varen ocupar bona part el seu temps, que no pas tot, doncs encara en tingué, perquè quan es va fundar l’Associació de Veïns de La Sagrera s’hi va associar (nro. 34 de carnet) i va pertànyer a la Vocalia de Jubilats des de la qual accedí a la Coordinadora de Jubilats de Barcelona i Comarca, vinculada a la Federació d’Associacions de Veïns, ocupant successivament els càrrecs de Vocal i Tresorer de la seva Comissió Executiva. A aquella època pertany l’eslògan “Jubilat, aixeca el cap”, amb el qual es lluitava per a dignificar la imatge de les persones grans i per a millorar les seves condicions socials i econòmiques.

Ens podríem estendre a moltes altres activitats que desenvolupà al llarg de la seva vida o en aprofundir en les exposades, cada una de les quals es una veritable font d’anècdotes i vivències, deixant-hi en totes una empremta d‘altruisme i dedicació als altres.

Però un 25 de setembre del 1995 el seu cor, que ja havia anat reduint progressivament la seva activitat fins a nivells mínims, cansat d’haver treballat tant i d'haver fet tantes coses a la seva vida, es va aturar i deixà el record de tot el que va fer, de la seva lluita per la justícia social, per la cultura catalana, per la convivència entre les persones, per la solidaritat amb els qui ho necessitaven i per un barri millor.

Carrers - Carrer de Pere Terré i Domènech