CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE LA SAGRERA Logo Centre de Documentaci├│ de la Sagrera.


INICI | BARRI | ACTUALITAT | CARRERS | HISTÒRIA | ARTICLES | IMATGES | ENLLAÇOS


Carrers - Carrer de Martí Molins

EL PERSONATGE: MARTÍ MOLINS I BOTEY (GRÀCIA ???? - BARCELONA 1905)

El carrer >

Aquest text, signat per Josep Serrat, es va publicar a la revista Enllà, al seu número del gener de 1934.

“La vida de Martí Molins fou consagrada a una sola cosa: creació i sosteniment d’un museu en aquesta barriada sagrerenca. Per això en aquesta petita biografia hem de parlar conjuntament de l’home i la seva única obra. Sense el museu, Martí Molins hauria passat desapercebut i gràcies a ell la Sagrera compta amb una institució cultural visitada i elogiada per les persones més enteses del seu temps.


MartÝ Molins i Botey.

MartÝ Molins i Botey
Foto: Centre Documentació la Sagrera

Tenim una decepció quan el nostre amable informador ens diu que en Molins no és sagrerenc. Aquest home és de Gràcia. Antic veler, vulgarment teixidor de sedera a mà, vingué ací, per entrar a la casa Sert (1). Això no minva la nostra admiració perquè el lloc de naixement és cosa secundària en aquestes ratlles.

Quelcom ens intriga més. Com començà en aquestes afeccions? Al servei militar, ens diuen, fou destinat a infanteria de marina a Cartagena. Recorrent diferents llocs començà a col·leccionar tota una mena de crustacis marítims com per exemple petxines i altres coses pertanyents a la mar.

De retorn visqué en un piset del nostre carrer major xamfrà al de Portugal. Amb una il·lusió d’infant acaronava aquells objectes importats de terres llunyanes. En un armari els guardava curosament. Després pidolant a uns i altres, recollí auques de rodolins, ventalls rars, ferros forjats, en fi, totes aquelles coses, a les quals molts no donem importància i Martí Molins estimava tant com la seva pròpia vida.

Uns amics… Josep Serrat, Josep Tort, N. Coll, Pere Garralaga i d’altres, començaren a ajudar-lo en aquelles tasques. El piset fou insuficient i fundaren una entitat on apart del museu es lliuraven a altres activitats culturals. Aquest fogar de cultura es digué Foment Regional, i era instal·lat en el lloc on actualment hi ha el cos de bombers (2). Quan arribaren a ésser un centenar de socis i tingueren teatre i escoles diürnes i nocturnes, es traslladaren allà on avui hi tenim la delegació de policia. No fou per insuficiència de local però si per gaudir d’un bon pati per esplai dels nois col·legials. En Molins, president perpetu, com tots els homes de cor, estimava aquelles branques tendres que en els nostres dies ja son arbres, aixopluc de famílies. Mentre escric aquestes ratlles, recordo aquells dies amb emoció perquè era un d’aquells menuts que anaven a l’escola. Tinc un retrat mig menjat pel temps. Amb uns vestits de primera Comunió ens trobem totes aquelles figures petites, minúscules… on seran aquells companys d’infància? Perdoneu. Hom ha de parlar de Martí Molins.


Estendart Museu.

Estendart del Museu del Foment Regional
Foto: Centre Documentació la Sagrera

Era tant l’amor que aquest home sentia pel museu, que tots els diumenges de bon mati, sortia de casa amb l'esmorzar dins un mocador i sabeu on anava? Al niu objecte dels seus ideals.

Quan arribava el conserge es trobava amb les vitrines netes de pols i les cambres escombrades.

Junt amb altres coses importantíssimes en el museu hi havia dos vidres de les finestretes de l’Ictini, primer submarí inventat per Narcís Monturiol. Aprofitant aquesta avinentesa, és orgull per a nosaltres el dir que aquest il·lustre inventor morí en el nostre carrer de Provençals (3) en una casa on vivia el seu gendre. Un altre català que el jovent del nostre temps no recorda com es mereix. Però la culpa no és d’aquest, diguem-ho tot.

Hem demanat una anècdota. Ací la tenim. Un any per la festa major de Sant Martí, foren invitades a visitar el museu les autoritats municipals. Entre altres, vingueren l’alcalde Barcelona, senyor Coll i Pujol i els directors de museus senyors Perosini i Bofarull. Quan acabaren la visita, hom els digué de signar en un àlbum. En aquells moments es sentien els trons i piules d’un castell de focs artificials instal·lat en un lloc no molt llunyà. Perosini, inspirat segurament per aquell estrèpit i referint-se al museu escrigué: 'Esto no son fuegos artificiales'.

Per allà l’any 1912 morí Martí Molins, l’home que no tenia enemics, l’home que, lluny de tota cosa material, dedicà els millors anys de la seva vida a un sol afany, a un sol lema: Museu, que també vol dir cultura.

Els seus amics, entre ells l’íntim Josep Serrat proposaren el canvi de nom de l’antic carrer de Santa Amàlia pel de Martí Molins. Aquesta idea, ben acollida per tots els sagrerencs, fou portada a la pràctica gràcies a la intervenció de reconegudes personalitats entre elles l’immortal Enric Prat de la Riba.

Després vingué la fusió del Foment Regional amb la Unió Sagrerenca, traslladant-se al local popularment conegut per “Cal Gerré” (4).

Fa cosa de sis anys (l’any 1928), que el Foment Regional, malauradament desaparegué, es nomenà una Comissió Liquidadora i aquesta lliurà el Museu al Club Muntanyenc domiciliat al carrer Comte de l’Assalt.

L’amic que ens va facilitat aquestes dades, home vell i element actiu d’aquells temps, ens diu, tot baixant l’escala de casa seva: "Mort en Molins, mort el Museu”.




(1) Fàbrica de catifes, que va vendre part dels seus terrenys, que actualment són ocupats per l'edifici a on està el Centre Garcilaso.

(2) Estava situat al carrer del Pont de Sant Martí, entre els carrers de Berenguer de Palou i Gran de la Sagrera, per on s’accedia a l’ara enderrocat Pont del Treball.

(3) Actual carrer Berenguer de Palou.

(4) Edifici que estava al número 141 del carrer Gran de La Sagrera.



Centre de Documentació de la Sagrera
C/ Hondures 28-30, - La Nau Ivanow - 08027 - Barcelona - Email: info@cendoclasagrera.com