CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE LA SAGRERA Logo Centre de Documentaci√≥ de la Sagrera.


INICI | BARRI | ACTUALITAT | CARRERS | HISTÒRIA | ARTICLES | IMATGES | ENLLAÇOS



Carrers - Carrer Gran de la Sagrera


La font del Carrer Gran.

L'antiga font del carrer Gran
Foto: Centre Documentació la Sagrera

El carrer Gran de la Sagrera, antigament anomenat Carretera de Ribas, va ser el nucli originari i vertebrador del nostre barri.

El creixement inicial de la Sagrera va ser lent i s’articulà a l’entorn del carrer Gran. Els límits del nou nucli eren, aproximadament, la “Industria Harinera Barcelonesa” (a on ara està el Parc de la Pegaso) i la Farinera “La Esperanza” (edifici ja desaparegut que estava entre el carrer Gran i el carrer Ciutat d’Elx) però sense continuïtat entre les construccions, envoltades de camps de conreu. A poc a poc es va produir un creixement lineal, d’indústries i de nous habitatges, al costat de la carretera. El ritme de construcció es va accelerar durant el període 1868-1882 i la trama urbana començà a ampliar-se en sentit muntanya des del carrer Gran.

A la guia del Municipi de Sant Martí de Provençals de l’any 1888 s’hi troba ja el carrer anomenat “Sagrera”, amb entrada pel Clot i sortida per la Riera d’Horta.

Un acord de l’Ajuntament de Barcelona del 16 de setembre de 1937, en plena Guerra Civil, li va canviar el nom pel de Sebastián Faure, anarquista francès. El 1939 es torna a dir la Sagrera, sent conegut popularment com el carrer Gran, un qualificatiu que es va incorporar al nomenclàtor oficial de les vies públiques de Barcelona l'any 2014 després d'una sol·licitud del Centre de Documentació de la Sagrera a l'Associació de Veïns del barri, que aquesta va elevar al Districte.


Can Gispert.

Can Gispert
Foto: Centre Documentació la Sagrera

Durant molt de temps ha estat el carrer més important del barri: connexió amb Barcelona i amb el poble de Sant Andreu de Palomar. Ha acollit indústries importants de diversa naturalesa (saboneries, farineres, químiques, automobilístiques...) i un nombre destacat de centres socials i culturals. També el teixit comercial de la Sagrera, intercalat amb habitatges que reunien les característiques de barriada obrera i que eren majoritàriament de baixos i cases de planta i pis, amb les posteriors addicions d’un o de dos pisos.

A més a més de sentir cada dia el pols de l’activitat econòmica que es desplegava al seu entorn, ha estat escenari de manifestacions, processons i de festes populars. Ha vist l’evolució des del tramvia de foc i dels carros com a sistemes de desplaçament, a l’engolidor tràfec dels nostres dies. També ha contemplat cóm el pas del temps traslladava o extingia la indústria que havia acollit, cóm desapareixien els centres socials i culturals que li donaven vida, cóm s’aixecaven altres zones comercials properes que restaven protagonisme a les botigues de sempre, moltes de les quals acabaren per tancar les portes de manera definitiva.

Ara el carrer Gran de la Sagrera va des de Felip II fins a Rovira i Virgili i l’any 2002, al tram comprès entre aquest darrer carrer i el carrer de Garcilaso, es va realitzar una important remodelació que el va deixar preparat perquè l’activitat comercial i lúdica hi fes acte de presència i li tornés a fer recuperar el protagonisme que li pertoca com a nucli originari de la Sagrera. Però malauradament fins ara no ha estat així, doncs el manà que segons alguns “experts” arribaria de la mà de l’AVE i els canvis que promouria en el seu entorn, del que forma part aquest carrer, segueix acumulant retards i modificacions en els projectes urbanístics inicialment previstos, tot explicat per una crisi econòmica que, a més a més, també ha afectat a bona part del comerç que ja existia i que l’ha deixat encara més minvat i tocat.



Centre de Documentació de la Sagrera
C/ Hondures 28-30 - Espai 30 - 08027 - Barcelona - Email: info@cendoclasagrera.com