CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE LA SAGRERA Logo Centre de Documentaci├│ de la Sagrera.


INICI | BARRI | ACTUALITAT | CARRERS | HISTÒRIA | ARTICLES | IMATGES



En Jaume Cantí, el ciclista de la Sagrera

El 31 de desembre de 1934 les portades dels diaris esportius es feien ressò de l'homenatge organitzat pel Comitè Regional de Catalunya de la Unió Velocípede Espanyola, on es va atorgar una medalla d'or a Marià Cañardo com a campió de Catalunya de ciclisme, i una altra a Jaume Cantí, com a campió de Catalunya en la categoria de veterans.


Hispano Suiza.

MariÓ Ca˝ardo (esquerra) i Jaume CantÝ (dreta).
Fotografia publicada a El Mundo Deportivo el 31 de desembre de 1934.
Homenatge als dos ciclistes pels Campionats de Catalunya conquerits.

En Marià Cañardo és conegut per la seva trajectòria, on destaquen 7 edicions de la Volta a Catalunya, 4 campionats d'Espanya, victòries en etapes de la Vuelta a España i al Tour de França i en moltes altres carreres ciclistes en que va participar, però qui era i què sabem d'en Jaume Cantí? Un ciclista que, a l'acte esmentat, va manifestar la seva satisfacció per ser homenatjat al costat de qui va veure néixer com a ciclista i del qui era una mena de director espiritual?

Jaume Canti Vivó va néixer a casa, a on vivien els seus pares,  al carrer Monlau num. 40, el 7 de març de 1902 i va destacar com a ciclista aficionat. Al seu costat va començar a córrer en Marià Cañardo que s'havia traslladat des d'on vivia a Larrés (Osca) fins a Barcelona, a casa d'una germana gran que tenia a la Sagrera.

Cañardo, per altra banda, es posà a treballar en una fusteria del barri i, possiblement, empès per la seva afició al ciclisme i per les nombroses entitats ciclistes que hi havia a la Sagrera, va començar a córrer competicions amb una bicicleta que li va regalar un tiet d’en Jaume Cantí. De fet, en les primeres curses que va participar, ho va fer com a "corredor de la Sagrera".

Mentre la trajectòria d'en Cañardo el va dur a ser professional i a conquerir un extraordinari palmarès, en Jaume Cantí va seguir com a aficionat, destacant en totes les curses que participava per la seva lluita i combativitat, atacant sempre que podia, no exempt de mala sort en forma de caigudes o avaries mecàniques. Així, a les cròniques de l'època, es troben continuades referències a aquesta actitud, i gairebé sempre se l'identificava com el corredor de la Sagrera: "Un noi de la Sagrera tot entusiasme i voluntat", "L'animós corredor de la Sagrera", "L'impertèrrit ciclista de la Sagrera", "L'heroi de la Sagrera", "El routier sagrerenc" "El simpàtic noi de la Sagrera". En Cantí assolí el tercer lloc de la Copa Lázaro López com un "campió de la Sagrera".

A les curses que participava deixava l'empremta d’aquesta manera de fer i del barri on va néixer. Va guanyar curses locals i socials, com la Copa Lázaro Lopez el 1923 i, quan ja era considerat com a veterà, guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya als anys 1931, 1932 i 1934, destacant especialment a la segona d'elles, corrent per una carretera en estat deplorable a causa de les fortes pluges caigudes el dia abans. També va participar en alguna edició de la Volta a Catalunya.


Retrat d'en Jaume Cantí

Retrat d'en Jaume CantÝ.
Fotografia cedida per la famÝlia del ciclista.

Quan es va retirar va seguir vinculat al ciclisme, especialment a la Volta Ciclista a Catalunya, de la qual fou molts anys comissari oficial de la Unió Esportiva de Sants, entitat organitzadora d'aquest esdeveniment. De fet, un 13 de setembre del 1978, quan el venien a buscar a casa seva per anar a seguir la Volta, ja no s'hi va poder incorporar, ja que havia mort sobtadament aquella nit als 76 anys.

Acabem reproduint una crònica de la Volta a Catalunya del 1933, titulada "Algo sobre los héroes ignorados" que reflecteix el seu esperit: “el simpático muchacho de la Sagrera se defendió como un héroe y haciendo honor al ciclismo atacó cuando pudo, però pinchazos en los neumáticos y averías en la máquina truncaron todas sus ilusiones, precisamente un hombre que salió a recorrer la Volta a Catalunya, con todas sus ilusiones. El honor de Cantí no sufrió mácula, cúlpese a la “guigne”(1) de su retirada”.

(1) Expressió en francès, “avoir la guigne”, que vol dir tenir mala sort.

Quim Terré

Membre del Centre de Documentació de la Sagrera



Centre de Documentació de la Sagrera
C/ Hondures 28 - Espai 30 - 08027 - Barcelona - Email: info@cendoclasagrera.com