CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE LA SAGRERA Logo Centre de Documentaci√≥ de la Sagrera.


INICI | BARRI | ACTUALITAT | CARRERS | HISTÒRIA | ARTICLES | IMATGES



L'hodonímia de la Sagrera

Malgrat que el títol d’aquest escrit sembla que tracti d’un comportament sexual heterodox o d’un virus pandèmic, el cert és que l'hodonímia es allò que fa referència a un hodònim o, en català planer, el nom d’una via pública: “carrer Gran de la Sagrera” o “passatge de Coello”.

Els noms dels carrers de la nostra ciutat els examina la Ponència de Nomenclàtor dels carrers de Barcelona, que rep les propostes de qualsevol persona, entitat pública o privada o del propi Ajuntament. Les estudia, les consulta amb el Districte afectat i, si arriba a un acord, les eleva a l’alcaldessa, qui signa l’aprovació del nom.

L’origen dels noms dels carrers de Barcelona es poden consultar al web del nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona. Però aquest servei municipal (de la ciutat del segle XXI amb carrers plens de carrils diversos i pintats amb colors variats) té les seves dades gairebé al dia (només tenen un retard de 10 anys segons ells mateixos reconeixen). És per això que alguna informació de les que segueixen pot no estar actualitzada.

Segueixen tres exemples, si més no curiosos, de noms de places i carrers del nostre barri.

Plaça de la Hispano Suïssa

És cert que ningú al barri devia dir “jo treballo a la Hispano Suiza”, però potser la placa hauria d’haver respectat el nom oficial de l’empresa. I què diu el nomenclàtor? Una història molt llarga resumida en unes poques línies amb una frase final inquietant: “El 1946, a través de l'Institut Nacional d'Indústria, passà a ser l'Empresa Nacional d’Autocamions (ENASA), on es construïren els camions Pegaso. La Hispano Suïssa participà en un 10% del negoci.” De quin negoci?


Hispano Suiza.

La Hispano Suiza va estar a la Sagrera entre els anys 1911 i 1946
i l'ENASA va seguir al barri fins a la seva marxa el 1983
Fotografia de fons: autoria desconeguda
Logotip dels camions Pegaso propietat d'Iveco S.p.A.

La Hispano Suiza no passà a ser l’ENASA. En realitat, tal com està publicat al web del Centre de Documentació de la Sagrera, l’ENASA va comprar la fàbrica que la Hispano Suiza tenia a la Sagrera a canvi del 10% de les accions de la pròpia ENASA. La Hispano Suiza va seguir activa a França i encara ho està avui en dia a Espanya, fabricant automòbils de gama molt exclusiva (1,4 milions d’euros el model Carmen 2019).

Per altra banda, el nom de la plaça és merescut pel gran nombre de sagrerencs que varen treballar a l’empresa. Si no fos així, una revisió metòdica de la història dels propietaris de la Hispano Suiza, col·laboradors del franquisme i del nacional-catolicisme, no superaria els primmirats criteris de la política de canvis de nom de carrers i places de l’alcaldessa Colau.

I ja sigui dit de passada: no hagués estat més escaient trobar un espai per a donar-li aquest nom a un espai més proper al lloc on estava la Hispano Suiza? Per exemple la plaça que hi ha a la cruïlla dels carrers Torroella de Montgrí, Portugal i Pegàs, molt a prop de l’Escola Pegaso.

Carrer del Pegàs

El nomenclàtor en línia diu que el nom es deu a “la fàbrica de camions i altres vehicles amb la marca Pegaso. Pegàs era un cavall alat mitològic engendrat per Posidó i la Gorgona Medusa”.

Si allà estava la fàbrica que fabricava els Pegaso, per què el carrer els diu Pegàs?
Per la lògica que segueixen li podien haver posat “carrer de Posidó i Medusa”!.

I efectivament, Pegàs era un cavall mitològic amb ales però, a on són les ales al cavall dels camions Pegaso? (veure logotip a la imatge). La realitat és que la petroliera nord-americana Mobil ja tenia registrat un Pegàs alat com a logotip i les seves ales no s’hi varen poder incorporar al dibuix del camió espanyol.

El fet és que es tracta d’una catalanització feta amb calçador per desconeixedors de la història de la Sagrera, de l’automòbil a Espanya i de moltes coses més.

Com a mostra un botó: no fa gaires anys, quan es consultava al nomenclàtor el carrer del Pacífic, ho resolia amb un contundent “Oceà”. Ara argumenta que és “per Josep o Joan Urpí, home de gran benignitat i mansuetud, propietari d'una petita casa que hi havia a l'indret i rajoler d'ofici”. Ponència dixit.

Carrer del Camp del Ferro

Segons el nomenclàtor aquesta curiosa denominació es deu al “Nom popular d'un terreny de la Sagrera”. El nom se li va assignar oficialment al carrer el desembre del 1979 i puc afirmar que, ningú que jo conegui, denominava aquella zona com a Camp del Ferro.

Però el nom hi va quedar i les explicacions “històriques” van començar a sorgir d’hemeroteques en línia consultades per afeccionats a la història, de l’anecdotari popular per no anomenar-les llegendes urbanes... Que si hi havia una escola per a ferroviaris anomenada “la ferro”, que si hi va haver un camp de futbol d’un equip que es deia el ferroviari o la ferroviària, que si en comptes de Camp del Ferro havia de ser Camp de la Ferro...


Carrer del Camp del Ferro vist des del carrer de Berenguer de Palou.

Carrer del Camp del Ferro vist des del carrer de Berenguer de Palou, 1982
Fotografia: Fons Centre de Documentació de la Sagrera

En realitat, el motiu del nom és el que dona el nomenclàtor en línia i la història de per què la va encertar és ben prosaica. Puc donar fe de com va anar:

L’abril de 1979 els socialistes varen guanyar les primeres eleccions municipals a Barcelona fetes pel sistema del sufragi universal després de la dictadura franquista. Una de les seves primeres mesures fou eliminar del nomenclàtor barceloní qualsevol referència al franquisme i a la Sagrera només n’hi havia una: el carrer de Matías Montero.

Matías Montero y Rodríguez de Trujillo no fou el primer militant de Falange Española mort, però sí el primer el morir assassinat en un atemptat, i el franquisme de primera hora el va convertir en una mena de protomàrtir. La traïció de Franco a la Falange el va anar oblidant, cosa per la qual li fou dedicat un carrer al no-res de Barcelona, sense sortida ni habitatges, que no era més que un descampat semi-urbanitzat.

Un vespre d’un dia d’aquell any tenia lloc una reunió a la seu d’una entitat del barri el nom de la qual no citaré per discreció, però sí diré que tenia aleshores la seu a uns barracons que havien estat utilitzats pels treballadors que havien construït l’Escola Pegaso. De sobte va entrar una persona militant dels socialistes i va dir que s’havia de canviar ràpidament el nom del carrer Matías Montero però que no sabien quin nom posar-hi.

Una de les persones que estava a la reunió va comentar que el seu pare, de petit, hi anava a jugar, i que li deien el camp del ferro. La persona militant socialista va marxar i aquí va acabar la cosa...

El 20 de desembre de 1979 es va fer oficial el canvi de nom del carrer de Matías Montero pel de carrer del Camp del Ferro.

Cal recordar ara el que s’ha dit més amunt sobre el rigorós procediment de canvis de nom de carrers que en aquell moment va signar l’actual president de l’Institut Barcelona d'Estudis Internacionals, Narcís Serra.

Joan Gironès Pau

Membre del Centre de Documentació de la Sagrera



Centre de Documentació de la Sagrera
C/ Hondures 28 - Espai 30 - 08027 - Barcelona - Email: info@cendoclasagrera.com