CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE LA SAGRERA Logo Centre de Documentaci√≥ de la Sagrera.


INICI | BARRI | ACTUALITAT | CARRERS | HISTÒRIA | ARTICLES | IMATGES | ENLLAÇOS



Aquells carrers, aquells noms

Carrers de la República, de la Guerra Civil i de la postguerra

L’anticlericalisme va ser un tret que començà durant alguns períodes de la Segona República Española. Durant la posterior Guerra Civil es va aguditzar fins a extrems delirants a Catalunya i es va ampliar amb un odi generalitzat cap a l’església acompanyat d’una veneració dels símbols esquerrans. L’entrada de l’exèrcit franquista a Barcelona el 26 de gener de 1939 va comportar canvis en un sentit totalment oposat. La Sagrera no va ser l’excepció i això es va reflectir als canvis de noms dels seus carrers.

L’actual carrer de Sant Antoni Maria Claret, que sempre va seguir l’evolució d’aquest personatge dins de l’església, (tret d’un breu espai de temps en que es va dir carrer de Coello) va anomenar-se carrer de la Mutualitat des de l’any 1933 fins el 1939, quan va denominar-se Beat Antoni Maria Claret. Aquest carrer ja es va comentar a un article previ d’aquesta sèrie.

Durant la Guerra Civil el Carrer Gran de la Sagrera va tenir la fugaç denominació de Sebastián Fauré, un agitador anarquista francès, escriptor i pedagog. Amb el final de les hostilitats va recuperar el nom de carrer de la Sagrera. Si s’exceptua el nom primitiu de carretera de Ribes, aquesta fou l’única època en la que es va perdre el nom del barri a la denominació del carrer.


El carrer Mossen Jaume Juliana.

Placa del carrer "Párroco Juliana" guarnida per
les autoritats franquistes.
Foto: Centre Documentació de la Sagrera.

Durant aquest període, i també durant poc de temps, l’avinguda de la Meridiana va passar a dir-se avinguda de la U.R.S.S., probablement pel teòric ajut bèl·lic que aquest país donava a l’exèrcit republicà. L’homenatge a la “pàtria del socialisme” cal veure’l amb el prisma de l’època, ja que aleshores la governava el tirà Ióssif Stalin, conegut pel seu peculiar concepte del poder popular.

Els noms del carrer de Sebastián Fauré i de l’avinguda de la U.R.S.S. van ser oficials des del 16 de setembre del 1937.

Durant la República el carrer de Santa Llúcia va recuperar el seu antic nom de Vallès i Ribot, polític republicà federalista que fou diputat a les Corts constituents del 1873 i president del Centre Federalista. En un autèntic ball de noms, després de la guerra va rebre un nom que també havia tingut anteriorment, Dalmacio de Mur, fins que l’any 1979 va adoptar la seva denominació oficial actual.

El carrer de Llobregat va veure canviat el seu nom després de la contesa civil. Jaume Juliana i Boadella, rector de la Parròquia de la Sagrera, havia estat assassinat l’any 1936 en un episodi emblemàtic de la cruenta persecució al nostre barri de les persones lligades a l’església catòlica. Les noves autoritats sorgides de la guerra, a la cerca de nous màrtirs, no varen desaprofitar l’oportunitat i van canviar el nom del carrer Llobregat pel de “Pàrroco Juliana” l’agost de 1939. Cada any les autoritats franquistes de la Sagrera commemoraven la mort del prevere al xamfrà del seu carrer amb el de Martí Molins, encerclant la placa denominativa de la via amb una corona de llorer enllaçada amb banderes espanyoles.

En acabar la guerra l’antiga carretera de la Sagrera a Horta ja feia anys que s’anomenava carrer de Estévanez per Nicolás Estévanez Murphy, un militar, polític i poeta espanyol del segle XIX. L’any 1939 va adoptar la denominació de carrer Garcilaso, en honor del poeta Garcilaso de la Vega. Estévanez no era un personatge gaire estimat per les autoritats franquistes per la seva participació activa a la Primera República Española i no va superar la purga que aquestes van fer al nomenclàtor barceloní.

Moltes d’aquestes antigues denominacions no apareixen a l’índex de carrers en línia de l’Ajuntament de Barcelona, però el que resulta curiós és que cap d’elles hagi estat recuperada per a cap carrer de Barcelona. Només existeix un passatge del Llobregat, de dimensions més que modestes, al Districte de Sants-Montjuic.



Centre de Documentació de la Sagrera
C/ Hondures 28-30 - Espai 30 - 08027 - Barcelona - Email: info@cendoclasagrera.com