CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE LA SAGRERA Logo Centre de Documentació de la Sagrera.


INICI | BARRI | ACTUALITAT | CARRERS | HISTÒRIA | ARTICLES | IMATGES | ENLLAÇOS



Aquells carrers, aquells noms

Carrers que varen marxar per sempre

El nomenclàtor de la Sagrera, a més de canviar, també ha sofert baixes. Alguns carrers de la nostra barriada van desaparèixer per no tornar més, com aquests tres que tot seguit comentarem.

"El Barranco del Hambre" era una zona del barri, perifèrica a la dècada de 1940, denominada així, de manera certament despectiva, pels veïns del centre històric de la Sagrera. Un àmbit amb molta població provinent de les primeres onades de la immigració espanyola a Catalunya, formada per tres carrers: el passatge de Coello, el passatge del Doctor Torres i el passatge de Benito Puig. Mentre que els dos primers encara perviuen, el primer vivint una resurrecció urbanística notable, el passatge de Benito Puig va desaparèixer durant la dècada dels 60 del segle XX, substituït per un enorme bloc d'habitatges. Era un passatge estret de cases d'una sola planta, molt similar al del Dr. Torres, que comunicava el passatge de Coello amb l'avinguda de la Meridiana. Sortia del primer aproximadament a l'alçada del número 10 i, per salvar el desnivell amb la Meridiana, acabava amb una escala llarga i molt costeruda que sorgia de sobte a l'avinguda ràpida que divideix el nostre barri.

El carrer de Felip II de la dècada de 1960 era molt diferent a com és ara. Més avall de la Meridiana estava gairebé tot sense asfaltar i s'anava estrenyent de forma progressiva, tot prenent la forma d'una encongida torrentera en arribar al carrer Gran. Una mica abans de fer-ho, a l'alçada d'on ara està el carrer de Josep Estivill, el creuava el carrer del Príncep conformat per cases d'una a tres plantes, algunes similars a masies. Amb la urbanització del carrer de Felip II, i la construcció d'habitatges a banda i banda de l'avinguda, el vell carrer va anar retallant-se progressivament fins a acabar sent un curt rengle de cases que va subsistir fins fa uns 35 anys, tal com mostra la fotografia que acompanya aquest escrit, ubicada on ara hi ha l'Escola l'Estel, que aleshores feia xamfrà amb el carrer de Bofarull. L'edificació dels tallers del Metro i la urbanització de la zona va acabar amb els darrers vestigis del carrer del Príncep.


El carrer del Príncep.

Darreres cases del carrer del Príncep
a principis de la dècada de 1980.
Foto: Centre Documentació de la Sagrera.

Entre les vies del Ferrocarril del Nord (actual avinguda Meridiana) i el carrer de Martí Molins, s'estenia la finca dels Valls Cascante, una masia que era casa d'estiueig d'aquesta família, envoltada de luxe i exuberància, de la qual queda com a testimoni l'enorme palmera situada a la cruïlla entre el carrer d'Olesa i la Meridiana. Per una banda tocava a la fàbrica química Albiñana Argemir (més tard anomenada Nevín), i per l'altra es podia accedir al desaparegut carrer de Vilatrau; la finca duia el número 3 d'aquest carrer que encara existia a la dècada de 1950. No hi ha cap documentació contrastada d'aquesta via, però tot fa pensar que era ben a prop de la palmera de la qual hem parlat. L'esmentat número 3 del carrer de Vilatrau, porta principal de la finca dels Cascante, estava situada just al davant de les vies del tren, al punt on aquestes feien una corba (la mateixa que ara fa allà la Meridiana). Una anècdota afirma que molts suïcides aprofitaven aquesta circumstància per llençar-se sota les rodes del ferrocaril, de manera que a aquest lloc se l'anomenava "el matadero de Cascante".

El noms d'aquests tres carrers no s'han tornat a assignar a cap altre i han desaparegut del nomenclàtor de Barcelona. Van nàixer i morir a la Sagrera. Queda com a objectiu per a una propera recerca del Centre de Documentació de la Sagrera esbrinar quins motius, si és que estan documentats, van impulsar el consistori barceloní a escollir aquests noms i el seu significat.



Centre de Documentació de la Sagrera
C/ Hondures 28-30 - Espai 30 - 08027 - Barcelona - Email: info@cendoclasagrera.com