CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE LA SAGRERA Logo Centre de Documentació de la Sagrera.


INICI | BARRI | ACTUALITAT | CARRERS | HISTÒRIA | ARTICLES | IMATGES | ENLLAÇOS



Aquells carrers, aquells noms

Carrer de Matías Montero (actual carrer del Camp del Ferro)

"!Camarada Matías Montero Rodríguez! Gracias por tu ejemplo. Que Dios te dé su eterno descanso y a nosotros nos niegue el descanso hasta que sepamos ganar para España la cosecha que siembra tu muerte".

"Por última vez: Matías Montero Rodríguez". "!Presente!". "!Viva España!".

Aquestes paraules van ser pronunciades per José Antonio Primo de Rivera l'11 de febrer de 1934 en el funeral de Matías Montero y Rodríguez de Trujillo, un estudiant falangista de 20 anys assassinat a Madrid dos dies abans en un moment en què el centre polític havia desaparegut a l'Espanya de la II República, si és que mai hi havia existit, i on els extremismes començaven a fer-se amos de la situació.

No era el primer falangista mort. Falange era un grup de caràcter violent que ja havia perdut quatre militants en diversos altercats, però Montero fou el primer que va morir víctima d'un atemptat a sang freda.

Malgrat el que deia el fundador de la Falange, no va ser ni molt menys la darrera vegada que s'invocava el nom de l'estudiant. Aquesta frase del parlament de Primo de Rivera va consagrar-se com a oració fúnebre per a cada falangista mort i, més endavant, durant el franquisme, cada any es faria memòria de l'assassinat. Fins i tot encara ara ho fan els grups falangistes que sobreviuen.


El carrer Camp del Ferro/Matías Montero l'any 1982.

El carrer del Camp del Ferro/Matías Montero l'any 1982.
A la dreta l'antiga Obra Sindical
i al fons el carrer Berenguer de Palou
Foto: Centre Documentació la Sagrera

El franquisme va elevar Montero a la categoria de màrtir i ja l'any 1938, abans d'acabar la Guerra Civil, va instituir el Día del Estudiante Caído, coincidint amb la commemoració de la seva mort.

Tot i que els actes van anar perdent solemnitat amb el pas del temps, a la dècada dels 60 la data encara apareixia al calendari escolar com a commemorativa però lectiva, i els estudiants tenien com a tasca fonamental del dia treballar-ne el significat.

L'Ajuntament de Barcelona li va dedicar un carrer a la Sagrera el 24 de febrer de 1960, a "la vía pública sin nombre entre la Acequia Condal y la calle Berenguer de Palou, junto a la Escuela de Formación Profesional Acelerada". Una mica més de dos mesos després, Franco visitava la Sagrera i inaugurava de manera oficial aquest centre de l'Organització Sindical que ja funcionava.

En realitat, aquest carrer va prendre forma quan es va construir tot el complex sindical, tant l'escola professional com les instal·lacions esportives d'Educación y Descanso. Després de diversos canvis, una part dels edificis está ara ocupada per l'Escola Llotja de disseny i art.

El carrer va mantenir aquest nom fins al desembre de 1979, després de les primeres eleccions municipals democrátiques. Les presses per eliminar els noms franquistes del nomenclàtor van fer que se li assignés un nom més que confús: Camp del Ferro. Però, com es diu habitualment, aquesta és una altra història.



Centre de Documentació de la Sagrera
C/ Hondures 28-30 - Espai 30 - 08027 - Barcelona - Email: info@cendoclasagrera.com